Plaça Constitució, 1 07701 Maó · 971 36 98 00 · alcaldia@ajmao.org
         
 
 
 
Ajuntament Administració municipal Turisme Seu electrònica Cambiar idioma al aleman

Sr.Evaristo Prats Cardona

Foto epocaEl senyor Evaristo Prats Cardona va néixer a Maó, el dia 25 d'octubre de 1.906, en el si d'una família formada per sis germans. Va quedar orfe de pare a una edat molt primerenca. Aquest fet, sens dubte, li va comportar una infància molt dura: la seva mare va passar grans dificultats per treure endavant els sis germans, ja que en aquella època no existien les ajudes, ni les pensions. Va morir a Maó el dia 2 de novembre de 1990, a l'edat de 84 anys. Va ser descendent directe de Miguel Prats, persona que, a mitjan segle XVI, consta com a soldat artiller al Castell de Sant Felip.

A causa de les penúries econòmiques viscudes en la infantesa, va haver d'espavilar-se molt prest per aportar algun benefici a la llar. Així, com a anècdota d'aquest caràcter emprenedor, hem d’esmentar que, de petit, en ser molt hàbil jugant a mèrvils, venia tots els que guanyava als seus amics de joc, i lliurava aquells pocs cèntims a la seva mare.

Per poder pagar-se els estudis d'ensenyament primari al col·legi dels germans de La Salle, ajudava en les tasques de neteja en aquell col·legi, on va rebre una educació cristiana, que el va convertir en un catòlic practicant.

El seu primer ofici va ser el de forner, al forn situat al carrer des Frares, de Maó, on, a més d'elaborar el pa, també el repartia pels domicilis. Amb la mateixa egua que repartia el pa solia acudir a l'Hipòdrom i participava a les carreres.

Va ser precisament al carrer des Frares on va conèixer na Francisca Gomila Gomila, que anys més tard es convertiria en la seva esposa. Francisca Gomila vivia a sa Boval Nova, lloc de la zona de Favàritx; els seus pares tenien la posada al mateix carrer des Frares, al costat del forn on treballava n’Evaristo.

El dia 27 de gener de 1.935, Evaristo i Francisca van contreure matrimoni a la capella de la Mare de Déu del Pilar, a l'església de Sant Francesc. Fruit d'aquest matrimoni, va néixer, anys més tard, la seva única filla, Margarita.


Malgrat que no havia realitzat el servei militar, per ser fill de vídua major de seixanta anys, en esclatar la Guerra Civil espanyola, i a punt de complir els trenta anys d'edat, va ser mobilitzat i va haver de presentar-se a files. Una vegada reclutat, la seva unitat va embarcar el 16 d'agost en l'expedició que es va disposar per a la presa de Mallorca, al comandament de la qual es trobava el capità Bayo. Atesa la seva preparació com a forner, la seva missió en aquesta expedició va consistir principalment a proveir de pa les tropes que van desembarcar a Porto Cristo, així com la resta dels tripulants de les embarcacions allà desplaçades.

Quan el 4 de setembre es va ordenar la retirada de les tropes de l'expedició del front de Porto Cristo, l'expedició es va dirigir cap a Barcelona, lloc on van desembarcar i van romandre durant un curt període de temps. De retorn a Menorca, el van destinar a la zona de Favàritx, i més concretament al destacament situat a sa Torreta. Durant el temps que va estar en aquest destacament, es proveïen del menjar que els brindaven els llocs dels voltants; n’Evaristo traslladava allò que sobrava en el carruatge dels seus sogres ,fins a Maó, on ho canviava per oli, arròs, sucre, etc .
Una vegada finalitzada la Guerra Civil, Evaristo Prats va ingressar com a guàrdia municipal a l'Ajuntament de Maó. Així, segons consta a l'acta de la sessió del 27 d'abril de 1.939, celebrada per la Comissió Gestora Municipal, se’l va nomenar, amb caràcter interí, guàrdia municipal d'aquest Ajuntament, actuant provisionalment de caporal de la mateixa; en va prendre possessió el dia primer de maig del mateix any.

 

Foto epoca

 

En múltiples ocasions va intercedir, davant els organismes corresponents, per ciutadans dels quals coneixia la bona conducta i fets, principalment en els primers anys de la postguerra i en totes aquelles ocasions en què li va ser requerida la col·laboració.

En data 1 de juny de 1.940 va prendre possessió de la plaça en propietat, per acord pres a la sessió celebrada el dia 16 de maig per la Comissió Gestora. A la sessió de l'esmentat òrgan, celebrada l’11 de juliol del mateix any, es va acordar designar-lo cap de la Guàrdia Municipal, en atenció als bons serveis que venia prestant com a caporal de la mateixa.
 


Foto epoca
Per motius familiars, solia viatjar anualment a Barcelona, viatge que Evaristo aprofitava, a més, per conèixer el funcionament de la Guàrdia Urbana barcelonina, així com les noves tècniques professionals que s'anaven implantant en aquella capital; fins i tot algunes d'aquestes van ser adaptades a les característiques pròpies de la nostra ciutat i plantilla, i, amb les seves variants, introduïdes quan així era possible, com és el cas de la uniformitat i altres mitjans materials.

Aquests contactes anuals van promoure una gran amistat amb els comandaments de la Guàrdia Urbana, de resultes de la qual va ser convidat oficialment, el novembre de 1950, als actes que se celebraven en ocasió de la Festa de la Policia, que se celebraven a la plaça de Catalunya de la Ciutat Comtal.

El gener de l’any 1.954 va ser nomenat per efectuar la revisió de la presa d'aigua per comptador dels domicilis particulars, i, a la finalització de la mateixa, va ser premiat, en el mes de maig de 1.955, amb una gratificació de dues-centes cinquanta pessetes, per la bona tasca efectuada.

Per decret d'Alcaldia de data 4 d'octubre de 1.956 se’l va nomenar, a més, inspector del Servei d'Inspecció de Rendes i Exaccions Municipals, servei de nova creació, que s'havia creat a la sessió de la Comissió Municipal Permanent del dia 2 del mateix mes.

Com a inspector del Servei d'Inspecció de Rendes i Exaccions municipals, va desenvolupar la seva labor des de l'any 1956 fins al mes d'octubre de 1.962, en què va presentar la seva renúncia com a tal, atès el creixent augment quant a volum de treball que anava adquirint la plantilla de la Guàrdia Municipal de Maó, la qual cosa implicava una plena dedicació a la Prefectura.

Durant els gairebé sis anys en què va desenvolupar les citades funcions inspectores, es van produir a les arques municipals –segons consta a l'acord pres per la Comissió Permanent de 16 d'octubre- i a conseqüència d'aquesta actuació inspectora, uns ingressos de més de sis-centes mil pessetes, a més del considerable increment produït en els diversos arbitris municipals.

Van ser múltiples les felicitacions i gratituds rebudes durant la seva vida laboral, tant en l’àmbit individual com per a la Prefectura de la plantilla; entre aquestes, i a mode d'exemple, esmentar l'emesa per l'alcalde des Castell, l'abril de 1952, quant al control de matrícules de bicicletes i carruatges d'aquest municipi, efectuats per la Policia Municipal de Maó. També l'Ajuntament de Maó, en sessió plenària de gener de 1961, va fer constar la gratitud de la institució al cap de la Policia Municipal, Sr. Evaristo Prats, per la col·laboració prestada en la instal·lació del nou enllumenat públic i en els constants canvis en la circulació urbana adoptats durant l'any anterior.

foto epocaLa dècada dels anys seixanta van ser un període de gran desenvolupament de la ciutat. L'augment del parc automobilístic, així com l'ampliació de la xarxa viària, va provocar un gran canvi, que, unit al desenvolupament econòmic de la societat, en general, va motivar un punt d'inflexió entre un període i un altre. Van ser anys en què es va promocionar el coneixement professional dels membres de la plantilla, i es van realitzar cursos de perfeccionament i adequació.

A tenor d'aquest esperit de promoció professional, va realitzar el I Curs d'Orientació de Trànsit, organitzat per la Prefectura Provincial de Trànsit, celebrat a Palma el juny de l'any 1.962. Anys més tard, el 1.966, va realitzar un curs de circulació local a l'acadèmia de la Policia Municipal de Palma. Fruit de l'assistència a aquests cursos, es va entaular una bona amistat amb el llavors cap provincial de Trànsit, Sr. Tomás Sastre, la qual cosa, sens dubte, va redundar en benefici de la bona ordenació del trànsit a la ciutat.

 

foto epoca


El coneixement personal que tenia de molts ciutadans, així com el suport constant i els bons fets de tots els altres membres de la plantilla, facilitaven la seva labor diària en el compliment de la Prefectura.

Aquest coneixement personal, tant de ciutadans com de tot el quefer de la ciutat, va afavorir que fos molt conegut i benvolgut per la ciutadania, alhora que li brindava uns coneixements necessaris a l'hora de despatxar diàriament amb els batles que va tenir durant tota la seva llarga vida professional.

El seu bon caràcter va afavorir un contacte assertiu amb tots els batles, i va exercir el seu càrrec adaptant-se a les peculiaritats de cada un, als quals sempre acompanyava i aconsellava quan era requerit per fer-ho.

Com a prova de l'anteriorment esmentat tenim les declaracions efectuades en el número 228, d'abril de 1968, de la Revista Tècnico-Legislativa Policia Municipal, per part del llavors batle de la ciutat, Sr. Gabriel Seguí Mercadal, en esmentar les virtuts de fidelitat i eficiència, a més de la singular intel·ligència i la dilatada experiència del cap de la plantilla, Sr. Evaristo Prats Cardona.

El 25 d'octubre de l’any 1.971, sota l'alcaldia del Sr. Rafael Timoner, es va jubilar, en aconseguir l'edat reglamentària; deixava al darrere trenta-dos anys de servei a l'Ajuntament i a la ciutat que el va veure néixer. 
 

foto epoca