Plaça Constitució, 1 07701 Maó · 971 36 98 00 · alcaldia@ajmao.org
         
 
 
 
Ajuntament Administració municipal Turisme Seu electrònica Cambiar idioma al aleman

Sr. Rafael Le-Senne Blanes

El Sr. Rafael Le-Senne Blanes va néixer a Palma de Mallorca el 18 de febrer de 1946. Segon de tres germans i de pares mallorquins, està casat i té quatre fills i tres néts. La seva trajectòria professional va començar amb la seva entrada a l’Acadèmia General Militar; posteriorment, va ser el cooperador necessari en la moderna transformació de la Policia Local de Maó, en particular, i de la balear, en general, així com dels Serveis d’Emergències de Menorca.

L’any 2011, en complir l’edat reglamentària, es va jubilar en el servei actiu i va cessar en la direcció de l’Àrea de Seguretat de l’Ajuntament de Maó i en la Prefectura d’Emergències de Menorca. Però la seva formació professional i humana el fa continuar actiu de cara a la societat, i assessora i pronuncia conferències quan és convidat a fer-ho.

El Sr. Rafael Le-Senne Blanes va viure la seva infància a Palma de Mallorca, on va cursar els seus estudis en els jesuïtes, fins que l’any 1966 va ingressar a l’Acadèmia General Militar de Saragossa i, després de passar-hi dos anys, es va graduar com a alferes d’Artilleria. Posteriorment, va ingressar a l’Acadèmia de Segòvia, com a alferes cadet, on va obtenir el seu despatx com a tinent de l’arma d’Artilleria. L’any 1974, i estant al Sàhara, ascendeix a capità amb 27 anys. Durant la seva etapa militar té diverses destinacions per la geografia espanyola, que inicia al CIR d’Alacant, amb les pràctiques a la seva sortida de l’Acadèmia, el Sàhara, Mallorca, Maó... L’any 1984, i estant destinat a Palma, va ascendir a comandant.

Va ser l’any 1985, i estant a l’expectativa de plaça, quan el consistori maonès li va oferir la possibilitat de presentar-se al concurs per cobrir el càrrec de nova creació d’oficial en cap (que, després de l’aprovació de la legislació autonòmica, passaria a denominar-se comissari en cap) del cos de la Policia Municipal de Maó; hi va accedir, i, després de guanyar la plaça, va passar a la reserva transitòria a l’Administració militar.

En prendre possessió, el mes de juny del 1985, del càrrec d’oficial en cap de la Policia Local de Maó, també assumeix el de comandament de la Unitat de Bombers Municipals. Llavors no existia un cos insular d’extinció d’incendis i el municipi tan sols disposava d’un cos voluntari, que es nodria amb els integrants de la mateixa plantilla de la Policia Municipal i disposava de dos vetustos vehicles contra incendis.

Comissari en cap de la Policia Local

Escenari organitzatiu

En iniciar la seva trajectòria en aquesta nova faceta professional, reorganitza la plantilla amb la incorporació de nous agents i elabora una piràmide de comandament d’acord amb la nova distribució. Al mateix temps, noves comeses són incorporades als treballs que fins aquell moment exercia la plantilla.
 


A poc a poc, tal com requeria la ciutadania, la plantilla deixa de ser un cos auxiliar d’altres forces de seguretat i va adquirint més autonomia d’actuació, la qual cosa implica que s’assumesquin més atribucions en temes de seguretat ciutadana. Açò també obliga, al seu torn, a una major formació dels integrants, amb la programació de major quantitat de cursos de reciclatge, així com amb la formació dels nous agents a l’Acadèmia de Policia de Palma.

Aquest escenari, en el qual la plantilla de Maó pren el lideratge dins del context de les altres plantilles de Menorca, provoca un efecte positiu en aquestes. Així, es crea la necessitat –paral•lelament amb les restants plantilles de Mallorca i Eivissa–, emparada en l’Estatut d’Autonomia i en la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat –normatives que atribueixen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de coordinació de les policies locals–, de dotar les plantilles, respectant l’autonomia municipal, amb un marc normatiu adequat, que contribuesqui a una major efectivitat en la prestació del servei.

Amb aquesta finalitat, el Sr. Rafael Le-Senne, juntament amb el Sr. Juan Feliu, cap de la Policia Local de Palma de Mallorca, i diversos representants d’ajuntaments i de la Comunitat Autònoma, inicien contactes per establir els principis generals d’una coordinació entre les policies locals de Balears, així com per determinar els criteris bàsics per fer-ne la selecció, formació, promoció i homogeneïtzació de mitjans.

Una primera norma, anomenada Coordinació de policies locals, establirà els principis bàsics que hauran de regir tant la coordinació d’aquestes, com la selecció, formació i promoció dels seus integrants.

Com a integrant de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears, intervé en l’elaboració i desenvolupament de les Normes marc –pioneres a Espanya i de les quals prenen referència totes les altres comunitats autònomes– i de tota la legislació que les complementen i desenvolupen.

Al mateix temps, l’Acadèmia de la Policia Local de l’Ajuntament de Palma de Mallorca passa a dependre de la Comunitat Autònoma i d’aquesta forma s’estableix una unificació en els criteris de formació; a l’Acadèmia, hi cursaran els seus estudis de formació els agents de nou ingrés, independentment del municipi pel qual concorrin, i s’ampliarà posteriorment per a la formació de quadres de comandament. Amb el pas del temps, aquesta Escola de Policia Local de la Comunitat es comença a descentralitzar, amb la realització de cursos meitat presencials, meitat a distància, per arribar a una major descentralització, de manera que cada illa té els seus propis professors, i s’eviten, així, uns desplaçaments incòmodes per als agents i per al servei, que en restava minvat d’efectius.

En aquesta descentralització de l’Escola de la Policia Local de la Comunitat, el Sr. Rafael Le-Senne n’ha desenvolupat la coordinació a l’illa de Menorca, així com també ha exercit de professor en diverses matèries que s’han impartit. No és estrany, per açò, que la totalitat dels comandaments situats al capdavant d’una prefectura a la resta de municipis de Menorca hagin estat formats a les seves classes.

Transformació de la ciutat

Quant a la seva implicació en el disseny de la mobilitat de Maó i en la transformació dels hàbits dels qui la utilitzen, durant la prefectura del Sr. Rafael Le-Senne es va desenvolupar la via de circumval•lació, amb la finalitat de reduir el trànsit de pas pel centre de la ciutat (que, de facto, exercia de travessia en trajectes entre els pobles limítrofs des Castell–Sant Lluís–Alaior, i les seves urbanitzacions costaneres), així com facilitar la unió entre les diverses barriades de la ciutat.

El disseny de les rotondes a les confluències de la resta de vies amb les de la via de circumval•lació, així com la no entrada del trànsit de pas a la ciutat, van facilitar l’eliminació de tots els complexos semafòrics que regulaven els citats encreuaments, i, alhora que facilitava una major fluïdesa en el trànsit, en va augmentar la seguretat.

Gradualment, es van crear les condicions per tranquil•litzar i reduir el trànsit al centre de la ciutat i, al mateix temps, per facilitar l’accessibilitat a la zona comercial. La instauració d’una zona blava d’aparcament regulat per horari va facilitar, en un primer moment, la rotació d’aparcaments a determinades zones de la ciutat. La posterior construcció d’un cinturó d’aparcaments subterranis que circumval•laven el centre, així com la creació de bosses d’aparcaments en superfície a les proximitats de la via de circumval•lació, han dissenyat progressivament un entorn en el qual veïns i visitants tenen la possibilitat d’un accés al centre comercial a pocs minuts del lloc d’aparcament, per tal d’evitar, així, els antics i molestos embotellaments que es produïen en èpoques pretèrites.

Plantilla

Alhora que s’estaven produint canvis organitzatius en els àmbits de la Comunitat i de la transformació de la ciutat, la plantilla de la Policia Local de Maó es transformava progressivament al mateix ritme. Així, el salt qualitatiu en la formació i el perfeccionament del personal va dignificar les labors que desenvolupava, i la Policia Local de Maó es va equiparar a la resta de forces de seguretat.

Aquest perfeccionament va facilitar la creació d’especialitats entre les diverses unitats que integren la plantilla, que, així, va poder donar resposta a les demandes que, de cada vegada més, els exigia la societat, a causa de la immediatesa i proximitat de l’Administració municipal.

La implantació, en un primer moment, d’una central d’alarmes connectada a la central de Policia –a la qual es podien connectar els comerços de la ciutat– i la creació de la Unitat Nocturna, especialitzada en seguretat ciutadana, són exemples de la implicació de la plantilla i de la seva prefectura a l’hora de donar respostes a les demandes ciutadanes, com també ho va ser la creació de la Policia de Barri o de proximitat.

L’obligació imposada a l’Ajuntament de Maó, atès que era cap de partit judicial, de posseir un Dipòsit Municipal de Detinguts, en el qual havien d’ingressar tots els detinguts a l’illa que estiguessin a disposició de l’autoritat judicial, va arribar a provocar, en circumstàncies meteorològiques adverses, diferents problemes –entre d’altres, d’espai físic– al dipòsit, quan els interns esperaven per al seu trasllat a la presó de Palma, així com en el cas dels que hi acudien per a la posterior assistència a judici. Gestions realitzades davant les autoritats d’Institucions Penitenciàries, la Direcció General de la Guàrdia Civil, així com davant les companyies aèries i marítimes, van facilitar el trasllat d’aquestes persones en els primers i l’augment del nombre per trasllat en el segon, la qual cosa va afavorir que les pernoctacions dels interns en el dipòsit fossin les mínimes imprescindibles.

En un esment a part de tota la transformació tècnica i professional que s’ha produït en la mobilitat urbana i en el si de la plantilla, el Sr. Rafael Le-Senne ha deixat, en el capítol de curiositats (que podeu consultar aquí), un llegat de felicitacions nadalenques en format denúncia, que es reparteixen anualment des de l’any 1985. Constitueixen –la majoria d’elles estan dibuixades per Zaca– un tros d’història del nostre municipi, atès que el tema anual sol venir propiciat per algun fet que hagi tingut certa transcendència en l’àmbit local.

Cap insular d’Emergències i Extinció d’Incendis

El mateix any 1985, i quant al tema de l’extinció d’incendis, analitza i informa sobre les necessitats i deficiències que presenta el Servei Municipal d’Extinció d’Incendis, en relació a material i mitjans. Després d’un incendi en un habitatge, en el qual va haver d’intervenir el parc de bombers de l’Aeroport, l’Administració insular i els ajuntaments menorquins van començar a treballar en la creació d’un servei mancomunat d’extinció d’incendis; el Sr. Le-Senne va ser nomenat per organitzar aquest servei insular.

Per açò, i després de passar dos mesos a Barcelona en reunions i visitant diversos parcs de bombers, estudiant-ne l’operativitat, dissenya el Pla Verdi, pel qual l’illa de Menorca passaria a disposar de cinc parcs, desplegats als municipis de Maó, Ciutadella, Alaior, es Mercadal i Ferreries, amb la presència de personal professional, així com també de voluntaris, a cadascun dels municipis detallats.

En implantar-se aquest Pla Verdi, el Consell Insular de Menorca nomena el Sr. Rafael Le-Senne com a cap insular de Bombers. Com a tal, és designat director del Pla territorial de Menorca de protecció civil, que, per imperatiu de la Norma bàsica de protecció civil, recollida en el Reial decret 407/1992, ha de ser elaborat. En la seva elaboració i execució, primer dels dissenyats a Balears, mancomuna els plans locals de cada ajuntament, així com els del Consell Insular, de protecció civil, en el qual engloba tota l’illa; posteriorment, el Sr. Rafael Le-Senne assumeix el càrrec de cap d’Emergències de Menorca.

*********

El Sr. Rafael Le-Senne Blanes es va jubilar el divendres 18 de febrer de 2.011, en complir els seixanta-cinc anys d’edat. El mateix dia, l’Ajuntament de Maó li va tributar un acte institucional, en el qual se li va reconèixer la labor prestada. L’endemà, la seva plantilla al complet i representants de totes les policies locals de Menorca i de la resta dels cossos de seguretat presents a l’illa li van tributar un calorós i sentit homenatge, en el transcurs d’un sopar que va tenir lloc al restaurant La Minerva, al port de Maó. Altres comiats oficials i de companyonia (CIM, Cos de Bombers, etc.) van continuar durant les setmanes posteriors.
 


Va morir a Maó, el dia 24 de maig de 2014.